In the desert...

Finally, the water bottle was empty. So... what do we do now?

You see I’ve been through the desert on a horse with no name
It felt good to be out of the rain
In the desert you can remember your name
’cause there ain’t no one for to give you no pain

We all know your name, Toine...

La ingenua contradicción

Decía Yola en una entrevista:

"Dicen que soy una friki (freak)... y a mi me gusta serlo, no me molesta. Creo que sí que soy un poco friki, pero friki de los normalitos, no de esos tan patéticos"

¡Ay! Ingenua contradicción... Uno no puede ser freak-de-los-normalitos; por definición, no puede ser. Si uno es freak, es raro. Es peculiar, extraño y genera morbo, asombro y hasta un adictivo asco. Ella no lo sabe, claro, no sabe de dónde viene la palabra freak y no sabe, tampoco, por qué se aplica (muy alegremente pero no sin atino) a quien se aplica.

Lo que ella quiere decir, con la admirable lucidez y sinceridad del estúpido, es que ella es rara, sí, pero hay quien lo es más. Y eso es lo que nos gusta pensar: siempre hay alguien peor. Por eso los freaks son lo que son: personajes sin retorno... felices. Han visto el extremo, viven en él, y ya no tienen miedo de nada. Ya no necesitan saber que hay alguien más allá.

El pes de la felicitat

Quant pesa la felicitat? Quant medeix? I on està? El que està clar és que no és energia, perquè es crea i es destrueix i apareix (quasi) del no res.

L'altre dia portava a la mà un objecte que no em despertava el més mínim interès. Tenia clar que el llançaria al fons de qualsevol calaix... però em vaig creuar a l'ascensor amb algú que se'l mirava amb ulls de verdadera devoció. Li vaig donar i el somriure que li va aparèixer (del no-res) va il.luminar el meu dia. Quelcom inocu per mi, que no té cap influència en la meva vida, de sobte, per pura casualitat, punxa la més gran de les felicitats (transitòria, d'acord, però real).

D'on surt aquesta felicitat? Surt de mi? O només rau i neix en qui la gaudeix? Tenim aquest poder a les nostres mans; podem, amb el gest més senzill, fer feliç a qualsevol. Ho sabem? Ho tenim en compte?

Tu somriu, que això ja no t'ho pot prendre ningú

Subtraction

I'm fascinated by this concept. Addition by subtraction. It means that you're better without me than with me. It means that if I leave, you'd be better. You'd be happier, and more pretty, if it's possible. So... I'll stay. Nobody cares about the one who leaves, the one that is substracted; about me. So, why should I leave?

What's more important, mine or your happiness?

...in sickness and in health, for richer for poorer, for better for worse, and forsaking all others....