El pes de la felicitat
Quant pesa la felicitat? Quant medeix? I on està? El que està clar és que no és energia, perquè es crea i es destrueix i apareix (quasi) del no res.
L'altre dia portava a la mà un objecte que no em despertava el més mínim interès. Tenia clar que el llançaria al fons de qualsevol calaix... però em vaig creuar a l'ascensor amb algú que se'l mirava amb ulls de verdadera devoció. Li vaig donar i el somriure que li va aparèixer (del no-res) va il.luminar el meu dia. Quelcom inocu per mi, que no té cap influència en la meva vida, de sobte, per pura casualitat, punxa la més gran de les felicitats (transitòria, d'acord, però real).
D'on surt aquesta felicitat? Surt de mi? O només rau i neix en qui la gaudeix? Tenim aquest poder a les nostres mans; podem, amb el gest més senzill, fer feliç a qualsevol. Ho sabem? Ho tenim en compte?
L'altre dia portava a la mà un objecte que no em despertava el més mínim interès. Tenia clar que el llançaria al fons de qualsevol calaix... però em vaig creuar a l'ascensor amb algú que se'l mirava amb ulls de verdadera devoció. Li vaig donar i el somriure que li va aparèixer (del no-res) va il.luminar el meu dia. Quelcom inocu per mi, que no té cap influència en la meva vida, de sobte, per pura casualitat, punxa la més gran de les felicitats (transitòria, d'acord, però real).
D'on surt aquesta felicitat? Surt de mi? O només rau i neix en qui la gaudeix? Tenim aquest poder a les nostres mans; podem, amb el gest més senzill, fer feliç a qualsevol. Ho sabem? Ho tenim en compte?
Tu somriu, que això ja no t'ho pot prendre ningú
ha estat en Outconsumer a les 00:05
2 Comentaris:
Sí tenemos ese poder, pero muchas veces a las personas a las que te gustaría hacerlas felices (y no me refiero sólo al tema de "amor" como podría pensarse inicialmente) no se dejan.
Quin objecte era? :)
No te creas que te entiendo, me refiero al catalán, en el que me ayuda Nastrud, en lo demás te entiendo y comparto algunas de tus ideas.
El peso de la felicidad, es tan escasa o esos momentos concretos son tan escasos en el día a día, que su peso es mínimo, al menos en mi vida, no me molesta en absoluto, es más estoy deseando verme un día aplastada por ella.
Y estar, dónde está, de dónde viene, de ti hacia los otros, de ellos hacia ti, creo que simplemente está en todos, quizás tú no la veas en ti, pero al provocarla en otros...¿no te entra aunque sólo sea un poquitín a ti?...puro egoísmo el nuestro.
Pero no veo egoísmo mejor que provocar y recoger felicidad...
Un beso.
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici