Por de caure

Tantes vegades t'havia imaginat que quasi et tocava, t'olorava a les fosques, m'enlluernava amb les guspires dels teus ulls. Al meu cap eres clara i concreta, brillant i preciosa. Sempre reies i em miraves llargament, sense dir res, quan ens trobàvem, amb la naturalitat d'un estiu al poble, en aquell lloc tan lleuger que només coneixiem tu i jo.


"I thought you were afraid of heights".

I llavors et vaig veure, d'una refilada, de veritat. Tot era com jo havia imaginat: idèntic, totalment diferent. Van ser uns segons, no més. Suficient per veure el tacte de la teva pell, la humitat dels teus ulls, el baf del teu respir en un matí gèlid. Sí, eres tan bella com sempre, potser més i tot, però mai podries igualar-te; mai podries igualar la imatge que tenia al meu cap perquè allà res no és veritat. Al meu cap, tu eres perfecta. Tu eres mentida.


"I'm not afraid of heights. I'm afraid of fallin'".