No ho diguis a ningú
Badant boca, vaig demanar-li que m'ho repetís. "Ei, però que no surti d'aquí..." Vaig allunyar-me sense girar-me i vaig deixar enrera la porta. Ja estava fet, ja havia sortit. L'escàndol, el rumor, la insinuació era una cruent realitat al meu cap; no, més aviat una imaginaria ferida que no es podia tancar, ben al contrari, creixia i creixia.
Necessitava un contacte amb la realitat. Necessitava saber, en boca d'algú altre, que allò no era veritat; no podia ser veritat només al meu cap. I sí, vaig decidir-me a dir-li. M'hi vaig atansar i just obria la boca quan em va dir: "Ja ho saps, oi? És fortíssim".
I llavors em vaig adonar que, independentment del que hagués passat, aquella història ja era veritat.
Necessitava un contacte amb la realitat. Necessitava saber, en boca d'algú altre, que allò no era veritat; no podia ser veritat només al meu cap. I sí, vaig decidir-me a dir-li. M'hi vaig atansar i just obria la boca quan em va dir: "Ja ho saps, oi? És fortíssim".
I llavors em vaig adonar que, independentment del que hagués passat, aquella història ja era veritat.
¿Saps qui es va liar amb qui? ¿Però ho has vist, tu?
ha estat en Outconsumer a les 23:26
4 Comentaris:
Pufff sí yo te contara, pero tengo esa ventaja, yo no suelo contar.
Un beso.
Mejor, porque cada vez que contamos algo, distorsionamos la historia con una pequeña mentira, aunque no queramos.
Dónde está la mentira que has contado tú, aunque fúese sin querer?
Un beso.
Eso siempre outconsumer, cada uno hace la historia más suya, y esa "mentira" ayuda...
(la pel·lícula que comentes l'havia vist pero l'hauré de rememorar..)
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici