Li va dir el seu nom a cau d'orella

Tot just si la veia, amagada a la foscor, a mig pam d'ell. "Com et dius?", va preguntar ell. Li respongué sense so, sense quasi respirar. No el va sentir però mai més la oblidaria.

I quan volgués cridar-la per tornar-la a tenir acariciant-li la galta, s'adonà que no podia fer-ho, més enllà de tancar els ulls i imaginar-se la brisa que, a mig pam, li avalota els cabells. No tornaria, però en realitat, mai havia marxat d'allà. Si no té nom, sempre existirà.


El nom no fa la cosa, trini.